Vés al contingut

R del Rellotge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicR del Rellotge
Tipusestrella variable, Variable Mira, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M5-7e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióRellotge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra231,289 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,92 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,3236 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)35,766 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)128,567 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial60 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 53m 52.7701s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-50° 6' 37.2695''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R del Rellotge (R Horologii) és un estel variable en la constel·lació del Rellotge.[5][6] Quan aconsegueix la seva lluentor màxima —magnitud aparent +4,7— és el segon estel més brillant de la seva constel·lació després d'α Horologii. S'hi troba a uns 1000 anys llum de distància del Sistema Solar.

R Horologii és una geganta vermella de tipus espectral M7 IIIe. És una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +4,7 i +14,3, i és una de les variables d'aquest tipus més brillants de l'hemisferi sud. El seu període, de 407,6 dies, sembla haver augmentat amb el temps, ja que anteriorment era de 401,5 dies.[6] Les variables Mira, anomenades així per l'estel Mira (ο Ceti), són estels en els últims estadis de la seva evolució la inestabilitat de la qual prové de pulsacions en la seva superfície que provoquen canvis en el seu color i lluentor. En un futur no gaire llunyà R Horologii expulsarà definitivament les seves capes exteriors i formarà una nebulosa planetària, quedant com a romanent estel·lar una nana blanca al seu centre.

Igual que altres variables Mira com L2 Puppis, S Orionis o U Orionis, R Horologii mostra emissió màser de monòxid de silici.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Catalogue of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, 6-1966, pàg. 333–378. DOI: 10.1086/190139.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. R Horologii (SIMBAD)
  6. 6,0 6,1 6,2 R Horologii Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)